Aquesta setmana el parlament basc ha aprovat una proposta del Lehendakari en la que es contempla la celebració d’un referèndum a finals d’any. La Consulta pretén ser el tret de sortida d’un procés dialogat de pau, per una banda, i un primer tanteig de la voluntat sobiranista del poble basc, per l’altra. Problema: el Sr. Ibarretxe no pot convocar referèndums, Constitució dixit, i per tant el projecte és il·legal des del punt de vista procedimental. La qüestió va més enllà. Si el president Basc no pot fer-ho, però sí que pot el rei a proposta del president del Govern prèvia autorització de les Corts, no s’hauria d’haver iniciat l’esmenta’t procés que preveu la llei? Perquè no s’hauria de celebrar tal referèndum? No és legítim que el poble basc es pronunciï a favor o en contra d’un procés d’autodeterminació? És més, el resultat que es pot preveure és una condemna en massa de la violència, via referèndum! Hi ha missatge més clar pels terroristes (culpables de tots els mals) quan tens l’aval clar d’un poble que s’ha pronunciat democràticament? La resposta a aquestes preguntes es probablement afirmativa. Ara bé, Ibarretxe a qui no l’hi falta valentia, peca d’ingenu i de poc oportú. No és el moment ni és la manera. Així aquesta falta d’oportunitat dóna l’argument perfecte als socialistes per dir: “Sr. Lehendakari vostè està actuant per electoralisme”. El procés de pau s’ha de dur a terme de manera dialogada, d’acord, però també conjunta. El govern Basc sol no acabarà amb ETA, el govern espanyol sol (de tots tal com diu el meu amic) tampoc, la policia nacional sola encara menys, el PP posant pals a les rodes des de la bancada de l’oposició tampoc. Hem d’anar junts per acabar amb ETA, tots, llavors podrem començar a parlar d’autodeterminació, referèndums i reformes de la Constitució. Ara per ara l’objectiu és clar, tenir un país en pau on els actes d’uns pocs no deslegitimin les voluntats d’una majoria.
Oriol Vidal-Barraquer Castells
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada