Cara a cara: Zapatero vs. Rajoy

Eleccions 2007

Ahir 25 de Febrer es va celebrar la primera part del segon cara a cara entre dos candidats a la presidència en el nostre país. Zapatero i Rajoy van enfrontar-se en un seguit d’intervencions pactades i hiperpautades cosa que ens feia pensar que la discussió no seria tal. Vaig afrontar el debat amb la sensació que serien les dues hores més avorrides de televisió a que un es pot encarar. Per sort no va ser així. Els dos “líders” es van atacar mútuament i ens van oferir una bona dosi de morbo polític, ja ens agrada. El que no està tan bé és que els nostres dirigents es mostrin una vegada més faltats de projecte. Com sempre la baixesa política i la falta de sentit d’Estat van regnar en tota la pugna, per part dels dos. Qui va guanyar? Sincerament jo declararia el premi desert. M’esperava un Zapatero brillant, lúcid i àcid i un Rajoy inferior, mancat de discurs i amb veu de tonto (si se'm permet). Em vaig trobar un Zapatero nerviós i amb manca d’esperit, capaç de rebatre els arguments de plastilina de Rajoy però amb poca altesa política. No va acabar de posar en evidència algunes de les més clares manipulacions de dades del líder de l’oposició i no va mostrar un projecte clar pels següents quatre anys. L’actuació de Rajoy tampoc fou digna d’un malabarista de les paraules ni molt menys. Però les baixes expectatives m’han produït un sentiment de grata sorpresa cap a algú que pensava, era incapaç de fer un bon paper televisiu. No ens enganyem, ni l'un ni l'altre van presentar un bon argumentari, cap dels dos va presentar un bon projecte i cap dels dos tindrà el meu vot (ni abans ni després del debat), però li he de dir, Sr. Rajoy, que m’ha sorprès i, Sr. Zapatero, que m’ha decebut.

Oriol Vidal-Barraquer